COMUNICAT SOLIDARI
Primer de tot i abans de
qualsevol altra consideració, vull lamentar profundament la pèrdua de vides humanes
com a conseqüència dels incendis que varen afectar la nostra comarca de l’Alt
Empordà, vides irreemplaçables que tenyeixen de dolor als seus familiars,
coneguts i nostra comarca
Vull expressar la més
sentida solidaritat i dol amb els seus familiars.
També vull lamentar la
pèrdua de vivendes, d’explotacions agràries i ramaderes amb les seves eines,
bens que suposen l’esforç d’una vida o de generacions familiars que ara s’han
malmès en poques hores i que en molts
casos en eren l’únic mètode de supervivència per als afectats.
Tant de bo els nostres
governants, per una vegada, sàpiguen trobar les línies que els ajudin a
retrobar la normalitat lo més urgentment possible.
Valorar la pèrdua de
paisatge que ha sofert la nostra comarca, fet que a curt termini pot impactar
negativament en el sector turístic, a banda del impacte emocional que hem
sofert tots els empordanesos en veure com un núvol de foc, fum i cendra, tal
com genet de l’apocalipsi desbocat i foll ho arrasava tot.
Agrair i valorar enormement
l’esforç i tenacitat sense reserves i defalliment que han mostrat el bombers
d’aquí i terres llunyanes, així com els voluntaris per apagar el foc.
No obviaré que els cossos de
les administracions públiques es troben immersos en retallades dels seus sous,
cosa que no ha impedit la seva entrega en els moments de lluita fins a tenir-lo
absolutament dominat.
Potser és moment perquè
aquells que assenyalaven amb dit acusador als treballadors públics davant
aquesta crisis econòmica, ara reflexionin.
A títol personal, aplaudeixo
la iniciativa `de creació de l’associació Bombers per a la Indepedència.
PRIMERES VALORACIONS DE L'IMPACTE SOBRE L’ESPAI FLUVIAL.
En les primeres valoracions
de camp, he observat que el foc ha afectat bàsicament la conca del riu
Llobregat des de la part alta de La Jonquera fins a Vilarnadal, i La Muga des
de peu de la presa de l’embassament de Boadella fins a Pont de Molins.
Tots els afluents de dits
rius en els àmbits esmentats en que no dominava un bosc de galeria format per espècies típicament
de ribera, han estat greument impactats i pràcticament reduïts a cendra.
Ara bé, en aquest mar monocromàtic
en el territori en que només impera el
negre de troncs cremats i gris de cendra, és on dibuixa una línia verda del
bosc de ribera que ha aguantat, en general, l’impacte de les flames.
VERD RESISTÈNCIA
Davant una vista general,
certament sobta que els bosc de ribera d’ambdós rius és allò que ha resistit
millor el pas desbocat de les flames, ja sigui perquè el seu entorn és més
humit, ja sigui potser perquè aquests arbres tenen un major contingut en aigua.
Ara bé, si hom afina el
zoom, veu que el foc ha mossegat aquí i allà el bosc de ribera imprimint
doloroses ferides, principalment a La Muga, just en les zones de pesca
controlada que gestiona la nostra societat de pescadors.
De totes maneres, no vull
ser pessimista donat el context en que ens trobem, doncs és major el
percentatge no afectat i que la capacitat de regeneració que té el bosc de ribera,
farà que aquest es recuperi ràpidament.
UN MAR DE CENDRA I SÒL EXPOSAT A LA EROSIÓ
Per altra banda, si em
preocupa ara mateix la cendra i el sòl exposat a erosió que envolta els nostres
cursos fluvials, efectes que ara dependran de com siguin les precipitacions a
venir.
Fora de desitjar petites
pluges, suficients per a la germinació d’herba que fixi la cendra i el terra,
però insuficients per arrossegar dits elements envers els cursos fluvials.
En el cas de La Muga, una
pluja de certa intensitat no seria preocupant si es produeix en el context
actual de cabals alts, donat que la cendra arrossegada que potencialment podria
acidificar l’aigua, quedaria diluïda.
Ara bé, si això es produeix
en un context de cabals baixos, la situació podria ser diferent, i cal saber
que l’acidificació de l’aigua potencialment pot tenir efectes sobre la
comunitat de peixos i macroinvertebrats.
També preocupa
l’arrossegament de terres, elements que podrien sedimentar i homogeneïtzar la
llera, efecte que comportaria la pèrdua de diversitat d'habitats per colgament, mosaic que ens cal per a refugi de les comunitats de fauna i per a la fresa
dels peixos.
Aquests si que podrien ser
efectes negatius que s’allargarien molt més en el temps, doncs els fins
sedimentats a la llera són molt més difícils de posar en moviment de nou,
malgrat es vagin repetint episodis de revingudes que imprimeixin energia
renovadora al riu.
Estem en un espai de clima
mediterrani i l’experiència viscuda en altres grans incendis com el que ens
ocupa ens diu que el foc dona pas a una tardor amb riuades d’efectes
devastadors.
Desitjo que aquesta vegada
això no sigui així.
Josep Martínez
